Considerada una de les novel·les més reeixides de l’autor, Pescador d’Islàndia presenta un retrat colpidor de la vida dels pescadors bretons que, un cop acabat l’hivern, s’embarcaven cap a Islàndia per fer la campanya, àrdua i perillosa, de la pesca del bacallà. Si bé és cert que Loti hi mostra la brega entre l’home i la mar, no per això oblida la lluita de les dones —mares, germanes, esposes— que resten a terra ferma amb les seves angoixes, els seus plors, la seva solitud, però també amb l’esperança del retorn, molt més incerta que l’amor que les manté vives. De la mar que dóna i pren, que fascina i esfereeix seguint l’impuls de la natura, l’autor en fa una mena de divinitat venjativa, ferotge, que, embogida per la seva set de possessió, destrueix els anhels més sublims d’aquells que s’estimen.
ONA-REC
El 7 d'abril de 1989, mentre navegava submergit davant la costa noruega, es va produir un incendi en el submarí soviètic K-278 Komsomolets. Les flames no van afectar inicialment el reactor nuclear i la nau va poder emergir. Però la tripulació no va poder extingir l'incendi i el submarí es va enfonsar unes hores més tard, causant la mort, per foc o hipotèrmia, de 42 dels seus 69 homes.
La tràgica lluita dels mariners en un mar hostil ha inspirat intenses novel·les com 'Pescador d'Islàndia' (Adesiara) de Pierre Loti. El 1886, aquest apassionat oficial de l'armada francesa va escriure una de les seves novel·les més evocadores. Hi narra les penúries d'un grup de pescadors de bacallà bretons que feinegen en les inhòspites aigües boreals. El mar hi és descrit com una divinitat ferotge i venjativa que destrueix capritxosament a aquells que gosen endinsar-s'hi.
