Un estudiant amb inquietuds revolucionàries rep l’encàrrec d’atemptar contra el seu pare, que és un alt funcionari imperial. Aquesta és la senzilla línia argumental sobre la qual Beli basteix una obra d’alt contingut simbòlic i filosòfic, però també d’un elevadíssim valor formal. El ritme que Andrei Beli aconsegueix infondre en aquest text hermètic, oníric i fascinant és hipnòtic a estones i dinàmic en els diàlegs, ric en al·literacions i símbols i precís en les imatges. L’herència de Puixkin i Gógol hi és ben palpable. Pere el Gran es passeja per l’obra com un cavaller de bronze reanimat. La ciutat de Sant Petersburg es presenta com un escenari tens i dual, un personatge que canvia de colors però que conserva les seves formes rectes, que manté i exagera les seves estructures de ciutat premeditada. La construcció en forma de novel·la urbana amb múltiples capes li ha valgut nombroses comparacions amb l’Ulisses de Joyce. I Vladimir Nabokov va contribuir a la seva difusió i aclamació mundials quan va citar-la com a tercera millor novel·la del segle XX.Borís Bugàiev va néixer a Moscou el 1880. Fill d’un matemàtic de renom, el 1902 va començar a publicar amb el pseudònim d’Andrei Beli. Marcat tant per la sofiologia eslavòfila de Vladímir Soloviov com per la teosofia antropològica de Rudolf Steiner, Andrei Beli va conrear la literatura, la teoria literària i el pensament, i va compaginar-los amb la docència i l’edició i redacció de revistes literàries i d’estètica. Va escriure poesia, teatre i prosa. La seva obra més rellevant, Petersburg, va rebre l’embat de la censura i de la crítica literària soviètiques. Com a conseqüència d’això, l’autor va caure en l’oblit durant dècades, per més que Víktor Xklovski, eminent teòric literari, afirmés que era l’escriptor més interessant de la seva generació i que la seva empremta es deixava sentir en tota la prosa russa moderna. Va morir d’insuficiència respiratòria a Moscou el 1934.
