Aquests Pinyols madurs són el fruit d’extremar la brevetat a l’hora d’explicar històries. El repte va començar el març del 2013 amb la publicació a la revista digital Núvol d’una sèrie de contes que amb poc més d’una pàgina exploraven mons diferents. Es deien biolits perquè volien ser instants de vida passats per la literatura. Després de quatre anys llargs de mantenir l’experiment, aquí hi ha els vuitanta-cinc biolits que han madurat, a punt de nova lectura, més lliure i interconnectada.Són històries sorgides dels estímuls de cada moment, obrint i tancant diferents línies, deixant-se guiar pel pas del temps i la inspiració. El més difícil sempre és trobar el pinyol de la història; després és cosa de desplegar l’argument i fer créixer els detalls. Escriure i sobretot reescriure, esporgant el que sobra, injectant el que falta, fins que el pinyol ja està madur, al servei del lector.Ara, el propòsit és que cada història es defensi per ella mateixa, amb tota la gamma de veus narratives i amb uns tons que van des de l’humor més declarat a les situacions més dramàtiques, defugint tant l’astracanada com la tragèdia. Perquè la vida està feta de molts contrastos que ens convé contemplar amb generositat, sense que la sang arribi al riu. Que cada un d’aquests pinyols acabi de madurar a la consciència del lector, fins que es noti per dins el plaer de la fruita sencera. I, si pot ser, que s’estremeixi
