«La seva vida personal, els seus pensaments més íntims, eren com una existència subconscient; com un riu subterrani que de tant en tant aflorava a la superfície.»
Emigrats de Suècia, els Bergson s’instal·len a les àrides praderies de Nebraska, una terra salvatge i difícil de domesticar. Ho saben prou perquè s’hi han escarrassat durant anys. Els homes, amb la força dels braços. L’Alexandra, amb l’habilitat del cervell. El pare passa el relleu de les terres a la més preparada dels seus fills: una dona que s’erigeix en la líder de la família i defensa el somni dels pioners amb fermesa, ungles, dents i empatia.
Aquesta novel·la va obrir les portes de la fama a Willa Cather, tant de crítica com de públic. Hi parla de com s’expandeix un país que no en té prou amb l’est i creix cap a l’oest, de la dura vida a les granges i als camps de conreu, un món que coneix a la perfecció. És el món on va néixer i que va canviar per Nova York i la literatura.
A Pioners, oh, pioners! l’esforç, les passions i la poesia del paisatge s’hi barregen amb tanta sensibilitat com ho fan en un lliri de Georgia O’Keeffe. I quan l’acabes de llegir, resulta que t’has ben enamorat de l’Alexandra.
