La pirateria va seu un fenomen molt estès entre els pobles mariners de la Mediterrània, que hi veien un complement econòmic de l’activitat comercial i pesquera. Quan arribava el bon temps la població costanera tenia sempre els ulls posats a l’horitzó, pendents de l’aparició dels vaixells enemics.
Al llarg de la història, des del segle IX fins al segle XIX, a Catalunya i l’Empordà, les poblacions dels nuclis habitats del litoral van viure aterrits, amenaçats i colpejats per diverses onades de pirates i corsaris, és a dir, bandits malfactors vinguts de mar enllà que segrestaven, robaven i mataven.
La gent va haver de patir durant segles l’acció d’aquests pirates i corsaris forans genovesos, pisans, algerians, francesos i anglesos. Durant segles, les viles de la costa catalana i empordanesa es van haver d’espavilar i defensar aixecant muralles, torres de defensa i una eficient xarxa de comunicacions per a anticipar-se i preveure el perill.
A finals del segle XVIII comerciants i patrons catalans i empordanesos, cansats de viure en una situació permanent d’amenaça, van armar vaixells i es van llançar a la mar a combatre l’enemic. Van ser les dècades daurades del corsarisme empordanès, encapçalades per capitans corsaris com Martí Badia o Jeroni Basart, protagonistes de gestes marítimes de gran valentia i heroïcitat.
El llibre, explicat d’una manera entenedora i divulgativa, vol abordar la història de la pirateria i corsarisme al nostre país des d’una perspectiva històrica, per això no es limita exclusivament al període més àlgid del fenomen, que correpon al segle XVI, amb els atacs turcs sota el comandament del mític Barba-roja.
