Per a Immanuel Kant la diferència entre la mà esquerra i la mà dreta era la revelació mateixa de l’espai com a marc d’oposicions insuperables. Les dues mans poden unir-se per aplaudir o resar però en cap cas poden substituir-se; estan enfrontades, radicalment renyides, sense que cap operació lògica pugui resoldre aquesta contradicció espacial absoluta. No hi ha síntesi possible que pugui reconciliar-les; cap transformació de l’esperit pot posar-ne una al lloc de l’altra. Per més que girem i retorcem les mans, la mà esquerra mai podrà ser la mà dreta ni, al revés, la mà dreta convertir-se a base de moure’s en la mà esquerra. És per això que aquesta diferència constitueix, encara avui, la primera norma de tota orientació en l’espai. En l’àmbit polític Podem continuar sent d’esquerres? respon en sí menor a la pregunta que titula el llibre, i ho fa amb la genialitat habitual de l’autor i amb una suggeridora i provocadora proposta: cal ser revolucionàries econòmicament, reformistes institucionalment i conservadores antropològicament.
