I si llegim Brossa des de l'estricta contemporaneïtat? I si en fem una lectura fora dels marcs acadèmics? Com si Brossa hagués acabat de publicar algunes de les seves composicions i ens interpel·lessin ara mateix? Perquè quan el poeta escriu en contra d'iniquitat del poder, o fa lloances als rebels del seu temps, parla també de nosaltres, de la rebel·lia del present. Quan gasta ironia amb la religió i l'Església catòlica, no podem sinó subratllar la vigència dels seus diagnòstics. Quan descriu els signes alarmants d'alienació de l'individu, de la població, sembla que caracteritzi la nostra època. Quan canta als Països Catalans o denigra la dictadura de la llei per la llei, de l'ordre per l'ordre, no em negareu que és com si el poeta hagués escrit els seus textos aquesta mateixa nit.
