Teòcrit de Siracusa (segle III aC) és considerat l’iniciador del gènere bucòlic o pastoral. Els seus Idil·lis —títol amb què són coneguts els seus poemes més assenyalats, però que ell mai no va fer servir— recreen i transformen de manera esplendent les riques tradicions poètiques que el van precedir, i constitueixen el recull més exquisit i elaborat de la literatura hel·lenística. La influència d’aquests poemes en les lletres europees ha estat immensa, començant per les Bucòliques virgilianes i passant per l’Aminta de Tasso, L’Astrée d’Honoré d’Urfé, La Galatea de Cervantes o les Pastorals de Pope. Aquest volum presenta, per primera vegada en català, no sols tota l’obra conservada de Teòcrit, sinó també la dels seus epígons Moscos de Siracusa i Bió d’Esmirna, i, així mateix, els sorprenents poemes figuratius —precursors llunyans dels cal·ligrames— que se solen incloure en el corpus bucòlic grec.
