El present volum agrupa nou peces de les modalitats esceniques amb que Joan Brossa construia l'altre peu del teatre catala. D'aquestes nou, només dues se cenyeixen a una sola especialitat (titelles): les altres set combinen aleatoriament circ, music-hall, il.lusionisme, dansa, fregolisme, commedia dell'arte, ombres xineses... Brossa hi traspassa i retraspassa constantment les fronteres entre les arts i els generes, una opció de dramatúrgia plural que va defensar amb coherencia i fermesa en tota la poesia escenica, des del primer guió (El cop desert, 1944, publicat ara per primer cop) fins a l'últim que li coneixem (Poemancia, 1996). Al llarg de tots aquests anys va mantenir la primigenia intencionalitat dramatica i va concebre l'escena com a espai metaforic de la vida.El 1944 va escriure El gran Fracaroli demanant al protagonista un conjunt d'habilitats que només hauria pogut acomplir Leopoldo Fregoli. L'obra encara no s'ha dut mai a escena, pero quan, molts anys més tard, Brossa va coneixer el transformista Arturo Brachetti, va comprendre que no s'havia equivocat. Com tampoc no es va equivocar escrivint per a Jesús Julve 'Hausson' les tres peces publicades en aquest volum: i el més prolix dels nostres dramaturgs han fressat camins per a l'il.lusionisme contemporani.Circ i pallassos adopten dimensions noves i insospitades en la poesia escenica brossiana. El poeta sintonitzava amb el circ en allo essencial: la veritat nua i poderosa d'un espectacle . La seva connexió emotiva i conceptual amb les arts de la pista és d'una logica inqüestionable i d'uns resultats tothora sorprenents. Basta llegir els guions de Quiriquibú i Pantomima 94 publicats en aquest volum.