A les peces recollides en aquest darrer volum de la reedició del teatre complet, Joan Brossa hi revisa un conjunt de situacions pròpies de la vida quotidiana de la societat catalana de la primera meitat dels seixanta, aquella que uns determinats sectors van etiquetar com els .Si a Quart minvant o els nassos històrics hom copsa la crítica valenta a la corrupció de l'Administració franquista i al poder manipulador de l'Església, a Viatges Barcarola i a Diumenge, Brossa mostra algunes de les manifestacions sorgides de la naixent societat de consum catalana i abandona temporalment l'ambient menestral per encarar-se lúcidament al burgès des de la perspectiva de l'home i de l'escriptor compromès amb el seu temps històric. També, com a Únicament, des de la comicitat més lírica. Obres, doncs, que semblen respondre de manera punyent a l'humiliant muntatge franquista oficial de la celebració històrica del règim anomenada < 25 años de Paz > . En canvi, amb les dues peces restants, L'emplaçament del rellotge i La son del gall, una comèdia interrompuda i un espectacle, respectivament subtitulats, Brossa deixa de banda les referències temporals en favor d'una irregularitat que no obeeix a cap correspondència argumental.
