és la unió i la reducció dels dos llibres de poemes que vaig publicar quan era (més) jove: Les illes obstinades (1987) i El test de Rorschach (1992), amb l'afegit de quatre poemes prou curts. Les illes obstinades començava amb un text optimista de Montaigne que m'augurava que a partir d'aquell moment no deixaria d'escriure (d'escriure'm) mentre hi hagués tinta al món. Després del segon llibre, però, la tinta que m'estava destinada es va estroncar. No per res. Una narració curtíssima i magnífica de Von Hofmannsthal, la Carta de Lord Chandos, em va aclarir la raó d'aquest desinterès sobtat: trobava la vida -fins i tot, o sobretot, la vida menuda, de cada dia- massa complexa i massa rica per reduir-la a cap artefacte lingüístic. Fins ara ha estat així, amb les comptades excepcions que he dit. No descarto que la maduresa -no goso dir la vellesa- em porti, com va portar Wittgenstein en el camp de la filosofia, una segona florida poètica diferent de la primera. Una nova manera d'explicar la vida, tan rica i tan complexa."
