Política de poder, poemari publicat l’any 1971 coincidint amb l’auge de la segona onada del feminisme, projecta una mirada crítica i esmolada entorn de les relacions de parella. […] El llibre d’Atwood presenta el relat descarnat d’una història d’amor, un cicle poètic que acaba amb la separació definitiva dels amants. Tal com s’entreveu en el títol, la relació entre els protagonistes és una anècdota que li permet explorar les relacions desiguals de poder i les estructures socials que les promocionen o, com a mínim, les mantenen. El plantejament del poemari és certament provocador. Malgrat que l’amor és el més íntim que posseïm, aferrat a l’espai més pregon i recòndit de cadascú de nosaltres, es troba captiu en aquest entramat que tot ho contamina. Per a Margaret Atwood, l’Amor és també una qüestió política. (Del pròleg de Caterina Riba)
