Aquest és un llibre escrit des del sobiranisme. Però no està pensat per agradar a tothom dins d’aquest espai. A banda de l’anàlisi sobre les arrels del procés, el llibre planteja una crítica molt dura a la resposta de l’estat espanyol a l’embat independentista. El sobiranisme català va plantejar una sèrie de preguntes a la democràcia espanyola, i qui hi va respondre, en canvi, fou l’estat espanyol, amb una resposta autoritària, no homologable a les que altres democràcies avançades han donat a reptes semblants. El llibre fa una dissecció crítica, també, d’altres respostes al procés: la que ha promogut la polarització interna a la societat catalana, i la que ha quedat ancorada en una lectura idealitzada del vell catalanisme. Però el llibre també revisa críticament, i planteja objeccions de fons a algunes de les decisions i maneres de fer de l’independentisme durant els anys del procés. L’objecció principal és a la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017: no només perquè no es donessin les condicions per fer-la efectiva, sinó perquè era una decisió mancada de la legitimitat suficient. La tesi que defensa el llibre és que l’independentisme ha de superar aquella etapa, i ha de posar al centre de la seva estratègia la necessitat de comptar amb un suport clarament majoritari.
En aquest llibre el lector no hi trobarà una crònica periodística, ni un testimoni en primera persona dels anys del procés sinó un intent d’oferir una reflexió sobre què ha passat i per què, i de plantejar, també algunes hipòtesis sobre possibles solucions i camins de futur.
