Lluís Maicas és, sobretot, un observador atent. Res no li és indiferent o aliè. Ell mateix, i tot allò que l'envolta, és el material que fa servir a les entrades dels seus dietaris. Adés amb humor, adés amb ironia o enginy, analitza els seus temors, la seva relació amb la vida i, sobretot, amb la mort, les correspondències socials o la intervenció de l'atzar sobre els esdeveniments quotidians, siguin existencials o sentimentals, banals o creatius. Els dietaris són útils, atesa la seva versatilitat, per encabir tant la ficció real, com la realitat fictícia, les experiències i els somnis, i, alhora, són hàbils a copsar la confidència, àdhuc a provocar-la. Adesiara els dietaris de Lluís Maicas, i Qualsevol nit serà de dia no és una excepció, esdevenen exercicis per abastar l'excel·lència, car fa servir una prosa rica i diversa, flexible i precisa. Res no limita el contingut dels dietaris, excepte el pudor de l'autor, que defuig, expressament, compartir la intimitat d'altres persones. Cal que sigui respectada la innocència literària que afecta altres vides que no són la seva.
