Hipòlita, Jerònima, Beatriu i Estefania són quatre dones del segle xvi, de les quals s’ha conservat la correspondència. Són dones casades, vídues i monges que escriuen sobre negocis i plets, però sobretot de la vida quotidiana, de criança, de salut, de minyones, de relacions, de convents i de casoris. L’autora d’aquests relats les coneix bé, després de molta intimitat epistolar amb elles quan va estudiar-ne les cartes per a la seva tesi doctoral. Aleshores, imaginant tot allò que deien entre línies, va convertir la història de cada una d’elles en una ficció molt real: real perquè totes les protagonistes van existir, i ficció perquè de cada vida se n’explica en aquest volum una història mai contada.
