Joan F. Mira va aplegar en aquest volum quatre relats que tenen la força misteriosa de l’amor com a tema central i que parteixen, tots quatre, de fets històrics documentats. La diversitat d’èpoques, de personatges i de tons ofereixen una perspectiva prou rica sobre les passions amoroses. Hi ha, per exemple, la història d’un comte feudal violent, processat per sodomia, narrada per la culta abadessa d’un monestir de Castelló d’Empúries que n’està enamorada. Hi ha la crònica d’un bellíssim sepulcre de marbre a València i dels seus ocupants quan eren vius. Hi ha també la d’un militar que, a la Mallorca del segle xviii, va fugir amb una monja escapada del convent i es van embarcar tots dos a la recerca d’una nova vida. I finalment, la història d’uns joves amants barcelonins, conclosa feliçment en una església de Lisboa amb un casament tan extravagant que va ocupar molts dies la premsa portuguesa dels anys cinquanta del segle xx.
Com escriu Pere Antoni Pons a la introducció: «el narrador fureteja en el passat i reconstrueix aquestes qüestions d’amor amb l’avidesa investigadora apassionada de qui sap que tant en l’amor com en els vells papers hi és tot: la condició humana, les maniobres del món».
