L’actual crisi ambiental també és una crisi de la civilització. La societat, amb tots els recursos culturals i tecnològics de què disposa, no ha estat capaç d’aturar la degradació del planeta. Ja a mitjan segle XX, Murray Bookchin, pioner de l’ecologia social, considerava que l’acció humana és el factor principal de la transformació ecològica i reivindicava, per tant, el paper de les persones en la resolució dels problemes ambientals, sovint amb arrels en el passat (colonialisme i postcolonialisme, entre d’altres) i amb conseqüències greus de desigualtat. Aquest llibre analitza la dimensió social de la situació d’emergència que vivim avui dia, tot aprofundint en els temes que s’hi relacionen de manera directa (la sostenibilitat, la cultura ambiental, les economies solidàries, les relacions desiguals, el creixement demogràfic, l’ecoplanejament i les catàstrofes) i mostrant algunes de les estratègies que tenim a l’abast per assolir una societat més ecològica, justa, solidària i feliç.
