"El meu començament més repetit i conegut és el de plantar vinya. Té un punt de misticisme simbòlic perquè el forat el fem amb el parpal que té forma de creu. Cada cep és una creu clavada a terra; cada cop de creu és un espai estret i suficient per encabir-hi la petita estaca."A través d'una mirada afinada i literària, amb una prosa rica, lúcida i honesta, aquesta jove pagesa i escriptora desgrana un moment determinant de la seva vida: després d'haver cursat estudis literaris a Barcelona, decideix tornar al Priorat i quedar-se al seu poble, la Figuera, per continuar conreant el tros de la seva família.La seva és una opció difícil, però també és una oportunitat de futur per a aquest Priorat que, malgrat l'èxit, continua perdent població. Per això, el seu compromís i el seu lloc al món són ferms quan ens diu: "Des del present i des del jo, que és l'únic cert que tenim a l'hora de fer discurs, puc dir que he decidit ser pagesa i continuar amb l'ofici i els trossos familiars perquè m'agrada, perquè vull, i perquè és una opció política."
