El viatge és un element fonamental en la biografia de Ramon Llull, i la internacionalització del seu projecte missioner comença amb un desplaçament cap a Roma, el centre polític i espiritual de la cristiandat. Preocupat per la divulgació de l’Art, Llull viatjà de manera reiterada a la península italiana, on trobà el suport de diferents persones, com ara la família genovesa dels Spinola, que promogué la seva obra; els angevins de Nàpols, que li permeteren predicar el seu pensament a la comunitat musulmana de Lucera, i també els monjos benedictins del monestir de Sant Donnino, que l’acolliren després del naufragi de Pisa. Aquest volum, en què la història urbana dialoga amb la filologia i la filosofia, recorre les ciutats amb què Llull es va relacionar: Gènova, Pisa, Roma, Nàpols, Messina i Venècia. En els articles es rellegeixen els viatges lul·lians a Itàlia com a moments clau per a la configuració del seu pensament, alhora que es posa de manifest que no vivia al marge de les qüestions politicohistòriques del seu temps, sinó que sempre es trobà a prop dels esdeveniments més decisius.
