“Què és la vida?” Oriana Fallaci no va saber respondre satisfactòriament aquesta pregunta de la seva germana Elisabetta, de només cinc anys, una nit de novembre del 1968. L’endemà, la periodista italiana havia marxat cap al Vietnam. “Hi havia la guerra al Vietnam i si una era periodista hi anava tard o d’hora. Perquè li ho manaven, o perquè ho demanava. Jo ho havia demanat. Per donar-me a mi mateixa la resposta que no sabia donar a Elisabetta”.
Res i així sia és el gran llibre sobre el Vietnam en guerra, on soldats que en altres circumstàncies haurien estat pacífics comerciants a Califòrnia o esquerps grangers a Texas van cometre les majors atrocitats contra ciutadans desarmats, contra nens indefensos, contra presos emmanillats. Fallaci no estalvia cap detall de la barbàrie, però adverteix: “El discurs no ha de ser sobre els americans: el discurs que cal fer és sobre els homes. Sobre la guerra i sobre els homes”.
Oriana Fallaci va tornar del Vietnam amb una resposta per a Elisabetta. I amb un llibre commovedor.
