Prendre millor l'instant precedent i el següent, just el contrari que l'obra d'Israel Ariño. Si és el cas, res és peremptori ni immediat, no hi ha al·lusió a l'esdeveniment ni a la realitat, i molt menys a la veritat. Mitjançant la fotografia, subverteix el real: no fotografia el món pel què és, sinó pel que oculta. Heus aquí el que impregna la seva obra: per a ell, la fotografia no és un reflex de la realitat, sinó que va més enllà quan ens trobem davant les seves imatges ens ocorre com a Alícia amb el mirall: travessem la superfície. Les seves fotografies s'obren com a llindars, a vegades vertiginosos.»