El fet que la carta D’una assassina a una dona de bé de Cartes Impertinents de Maria Aurelia Capmany en ser llegida o escoltada des de la dramatització d’un escenari, faci que el lector o el públic, encara avui, quedi «estabornit» quaranta-cinc anys després, ja és, en si mateix, prou inquietant. I és que Resposta a Cartes Impertinents és un divertiment autocrític de realitats femenines per a l’escena de gran format que Marta Momblant Ribas ha fet néixer a partir de la necessitat de donar continuitat en el temps als testimonis que va recollir Maria Aurelia Capmany en el seu magnífic epistolari Cartes Impertinents de dona a dona. Per tant, Marta Momblant Ribas —que d’aquesta dramatúrgia també n’ha despres el petit espectacle literari Apunts per Resposta a Cartes Impertinents— ha combinat les paraules de la Maria Aurelia Capmany amb les seves propies, dramatitzant-les per donar resposta a través del recull de testimonis, que dels nostres dies ella també ha recopilat, tot d’experiencies d’homes i dones deutors del transit al tercer mil·lenni, i ha fet el traç d’un pont historic de més de mig segle, que data des de les pugnes de les dones pels drets d’igualtat moral, social i laboral, fins a la realitat d’anar a peu en que vivim les dones —i també els homes!—, avui.
