Retòrica i poètica presenta en dos volums una petita part dels textos (pròlegs, estudis, comentaris, notes crítiques, assaigs breus, etc.) que l’autor ha anat elaborant tot al llarg d’una trentena d’anys al servei de la nostra cultura, i que fins ara romanien dispersos o inèdits. El volum II conté els epígrafs Notes de lectura i Anècdotes i categories. En el primer figuren comentaris sobre llibres de Joan Alcover, Marià Villangómez, Llorenç Moyà, Miquel Bauçà i Miquel A. Riera; el segon presenta un conjunt de reflexions sobre poesia i poetes, des de Ramon Picó i Campamar fins a Vicent Andrés Estellés.
Josep Maria Llompart va néixer a Palma (Mallorca) l’any 1925. Fill de militar, va passar a Galícia alguns anys de la infantesa. La seva primera llengua de família fou el castellà. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona i es guanya la vida exercint un càrrec burocràtic a la seva ciutat natal. És President de l’Obra Cultural Balear i Vice-President a les Illes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Ha impartit lliçons de literatura catalana a l’antiga delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona, als Cursos d’Estiu de Català a Mallorca i a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. La seva poesia està continguda fins ara en els següents reculls: Poemes de Mondragó (1961, 2.ª ed. 1972), La Terra d’Argensa (1972), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974), Quinze poetes gallecs (traduccions en vers, 1976), Urbanitat i cortesia (1979), Mandràgola (Premi de la Crítica ‘Serra d’Or’ i Premi Nacional de la Crítica, 1980) i La Capella dels Dolors i altres poemes (1981). Al marge de la seva obra poètica, és autor d’un assaig d’història literària La literatura moderna a les Balears (1964) i de nombrosos articles i treballs apareguts a revistes i diaris. Ha pronunciat conferències a tot arreu dels Països Catalans.
