Retropia és l'últim gran assaig en solitari del filòsof i sociòleg Zygmunt Bauman, publicat el 2017 poc abans de la seva mort. En aquesta obra cabdal, Bauman explora un fenomen paradoxal del nostre temps: mentre les utopies futures han perdut credibilitat, l'aspiració humana a un món millor no ha desaparegut, sinó que s'ha reinventat buscant en el passat les respostes que el futur ja no sembla oferir.
Què és la retrotopia?
El concepte de retrotopia designa precisament aquest anhel de rectificar els defectes del present ressuscitant potencialitats oblidades del passat, tant reals com imaginades. Bauman analitza com, en un context de crisi globals —el Brexit, el trumpisme, el ressorgiment nacionalista—, el passat es mitifica com a refugi segur, com a escapisme col·lectiu davant la incertesa d'un futur cada cop més temut.
Aquesta obra connecta directament amb els conceptes que han fet famós Bauman, com la modernitat líquida, on tot és fluid, inestable i efímer. Si en Utopia (1516) Tomás Moro imaginava un estat ideal governat per la saviesa, Retropia inverteix aquesta mirada: ja no esperem un demà millor, sinó que idealitzem un ahir que mai no va existir com l'imaginem.
Considerat el llegat final de Bauman, guanyador del Premi Príncipe de Asturias el 2010, Retropia és un assaig imprescindible per entendre els corrents populistes, la nostàlgia política i l'estat d'ànim d'una època que ha perdut la fe en el progrés lineal.
