Els Sermons de Sant Vicent Ferrer, un tresor de la cultura catalana tant des del punt de vista històric i teològic com lingüístic, són un dels millors productes de l’homilètica medieval europea. Posats per escrit pels fidels que acompanyaven el sant al llarg dels seus viatges i peregrinacions, transmeten unes prèdiques que causaven sensació i conversions allà on les pronunciava. Nascut a València l’any 1350 i ordenat sacerdot el 1378 després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, Vicent Ferrer fou un dels missioners i predicadors més escoltats i venerats de l’Edat Mitjana, i exercí una influència més que notable en el desenvolupament d’alguns fets històrics significatius, com el Compromís de Casp o el Cisma d’Occident. Ara bé, si el predicador valencià fou tan seguit i venerat durant l’època medieval, és pels seus sermons, d’una força i capacitat persuasiva enormes, que aconseguien conversions i actes de penitència i penediment multitudinaris. Amb la voluntat de moralitzar la societat del seu temps, Vicent Ferrer es passà la major part de la seva vida recorrent les terres catalanes, i les de Castella, Galícia, Provença, el Llenguadoc, la Bretanya, el nord d’Itàlia i Suïssa, predicant sempre en català i amb uns resultats tan efectius que li feren guanyar-se fama de taumaturg. Durant aquestes peregrinacions, que s’iniciaren el 1399, l’acompanyaven centenars de fidels moguts per la força de la seva prèdica, que solia estar plena de referències a la fi del món i de comminacions a la penitència. Entre la multitud que l’acompanyava hi havia també notaris i escribes que prenien nota dels passatges més commovedors dels sermons per poder-los difondre. Aquestes notes (en català o llatí) foren la base dels diversos reculls de sermons que se n’han conservat, inclòs el sermonari complet transmès en quatre manuscrits de la Seu de València i organitzat litúrgicament per a tots els dies de l’any. De 1412 a 1416 es dedicà especialment a la conversió de jueus i sarraïns, amb resultats sorprenents, i morí el 1419 a la Bretanya, en el transcurs d’un dels seus viatges. Els sermons vicentins, que presentaven l’estructura que preveien els tractats teòrics homilètics (partir d’un versicle en llatí de les Escriptures per fer-ne una aplicació moral i desenvolupar-la al llarg del sermó, amb proposicions acabades en mots rimats fàcils de memoritzar), tenien una gran capacitat de persuasió; un llenguatge directe i expressiu, paràboles simples, exemples molt vívids i contínues interpel•lacions a l’auditori eren les eines amb què Vicent Ferrer aconseguia conversions i actes de penediment. Els sis volums de Sermons de Sant Vicent Ferrer, editats per Josep Sanchis Sivera (1932-34) i Gret Schib (1975-88), contenen l’edició crítica completa del sermonari conservat en els quatre manuscrits de la Seu de València. Aquest sermonari, que està organitzat a sermó per dia, transmet la força i la naturalesa de les prèdiques del sant valencià, que ha acabat sent una figura cabdal no només de l’Església i de la història, sinó també de la literatura medieval europea. [-]
