Aquest llibre, concebut per Petrarca com una mena de vademècum existencial, expressa l'afany del poeta per esbrinar l'essència de les seves passions i conviccions més profundes, amb vista a preparar-se per a la vellesa i la mort. A través del diàleg imaginari que manté amb sant Agustí sota la vigilància atenta de la Veritat, Francesco va enderrocant els murs de prejudicis i fal·làcies que li impedeixen percebre el caràcter efímer de les coses humanes, i viure dignament aquest destí a l'espera de la glòria eterna. Confessió íntima o autobiografia ideal, intent de conciliar la saviesa de l'antiguitat pagana i del cristianisme, el "Secretum" admet múltiples lectures i segueix fascinant el lector d'avui pel persistent interès de les qüestions que sondeja.
