«Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció» posa de manifest el paper cabdal de l’activitat traductora al llarg de la història i en comenta amb ironia algunes de les raons i peculiaritats més curioses. Des dels paral·lelismes angoixants que vinculen els intèrprets d’Hernan Cortés amb els de l’exèrcit nord-americà a l’Iraq, fins a la proliferació de modernes versions shakesperianes que xuclen la sang de l’original. En un recorregut captivador i ple de reminiscències personals, la mirada de Francesc Parcerisas enfoca, sota les giragonses de gairebé tots els fets de la cultura, moments mig amagats en què la traducció se situa al centre de la vida, com ara la metàfora de l’illa japonesa de Dejima, la visió barroca amb què Alexander Pope presenta la seva traducció de l’Odissea als ulls dels lectors anglesos del segle XVIII o la contemplació d’«El gran masturbador» dalinià. El jurat del IV Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre, format per Wolf Lepenies, Jordi Llovet, Tomàs Nofre, Tzvetan Todorov i Enrique Vila-Matas, va valorar especialment «Sense mans» «pel seu caràcter a mig camí de l’assaig memorialístic i l’especialitzat, fet des de l’experiència professional de l’autor com a traductor i professor i de la seva vivència com a home de cultura». IV PREMI INTERNACIONAL D’ASSAIG JOSEP PALAU I FABRE
