Teniu a les mans una dotzena nabokoviana, és a dir, tretze contes de Vladímir Nabókov. Quan Lolita el va catapultar a la fama, l’autor va començar a reunir de manera sistemàtica en diferents col·leccions de tretze contes els relats que prèviament havia publicat en revistes o volums dispersos. De cada recull, ell en deia «una dotzena de Nabókov» —en anglès remet a l’expressió a baker’s dozen, una dotzena de forner, que per tradició equivala tretze unitats. Mantenint-nos fidels al seu número preferit, hem triat tretze contes, teixits amb una ironia melancòlica, on apareixen molts temes de la seva narrativa breu: l’exili, la pèrdua, la memòria, la identitat, l’absurd, el rebuig al totalitarisme… Gairebé tots aquests contes van ser publicats originalment en rus, però amb el temps el mateix autor va cotraduir-ne la majoria a l’anglès. La traducció al català és, en gran part, una laboriosa tasca de síntesi a partir de les dues llengües. Marta Nin, la traductora.
ONA-REC
El 22 d'abril de 1899 va néixer en una família aristocràtica de Sant Petersburg l'escriptor Vladímir Nabókov. Quan va triomfar la revolució bolxevic, la seva família va fugir a Crimea. El 1922 el seu pare va ser assassinat, va viure a Berlín i Londres, el seu germà va morir en un camp de concentració i ell s'estableix als Estats Units, on va desenvolupar una intensa carrera universitària.
Nabókov va escriure novel·les extraordinàries però és en el seus contes on sovint expressa una commovedora ironia melancòlica, parlant de l'exili, la memòria, la seva escapçada identitat russa i l'absurd del cruel segle XX que li va tocar viure. Teniu tretze contes preciosos a 'Senyals i símbols' (Godall).
