A partir d'observacions d'escala reduïda -local i fins i tot familiar-, els treballs reunits en aquest volum il·luminen les transformacions que experimentava el País Valencià a la fi de l'Edat Mitjana i que, al capdavall, s'emmarcaven en els grans processos de canvi social i polític que, ja al llindar dels temps moderns, anaven tancant la crisi de les societats feudals. Es tracta, doncs, d'una aproximació al món dels llauradors, però d'una pagesia que es trobava enquadrada per les estructures senyorials i que, alhora, estava immersa en el joc, de vegades estimulant i d'altres aclaparador, de les forces del mercat. En un «món rural» que en realitat era el vast territori que s'estenia més enllà de les muralles de la València triomfant del segle XV, els camperols no podien entendre's sense la presència dels senyors, com tampoc sense les activitats dels mercaders. En el cas valencià, el Quatre-cents encara assoleix significats més densos. És el segle d'or de la ciutat de València, però el paisatge que apareix en aquest llibre és sobretot el país rural, el de la xarxa de viles, llocs i alqueries que estigueren lluny dels reflexos daurats de la capital del regne.
