La societat moderna renega del procés d'envelliment, com si fos un tabú o una malaltia. Wilhelm Schmid, en canvi, descriu l'envelliment com un procés necessari que concorda amb el cicle natural de les coses. En aquesta etapa de la vida tenim prou temps per transmetre experiències, coneixements i valors i donar suport als més joves; però també per acumular noves experiències i celebrar la vida de manera més conscient. Per a Schmid la serenitat és un dels ingredients necessaris per envellir amb sentit. Schmid no reclama la joventut eterna ni vol ignorar el pas del temps, sinó que ens introdueix en l'art d'envellir i en allò que realment guanyem quan envellim. I ho fa, amb sorprenent claredat i amenitat, descrivint el seu propi procés de recerca en deu passos.
