No hi ha cap dubte que en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, ha estat la figura més recordada i idealitzada en la memòria popular de tot el bandolerisme català. Va néixer a la Sala de Viladrau el 1594 i es casà amb la pubilla del mas Ser-rallonga de Querós d'on prengué el nom. Fou executat a Barcelona el gener de 1634, després que el prengueren a Santa Coloma de Farners. Sabem que era presumit i valent, molt fidel als seus amics i de temperament arrauxat. En Serrallonga va ser un pagès dels verals més aïllats de les Guilleries que va aconseguir ser el cap del bandolerisme català, heroi dels més febles i font d'inspiració d'artistes. La tradició oral explica que la colla d'en Serrallonga, del bàndol nyerro, era una quadrilla molt activa que havia arribat a tenir fins a dos-cents bandolers. També es diu que robava als rics per donar-ho als pobres i que a les coves hi tenia molt d'or amagat. Segons la llegenda, la Joana i el Fadrí de Sau varen seguir la seva obra.
