Josep M. Fulquet (Barcelona, 1948) és doctor en filologia romànica i literatura comparada. Ha passat prop de vint anys a l’ensenyament superior. La seva trajectòria com a poeta ha estat discontínua. Els seus dos primers llibres de poemes publicats foren Perillosa riba (1978), amb una carta-pròleg de Joan Vinyoli, i Platges de temps (1980). Després d’un silenci de vint-i-sis anys, el 2007 va publicar el recull De plata pur. El seu darrer llibre de poemes és Morir com un riu (2017), que va guanyar el premi de poesia Miquel de Palol 2016. Ha traduït novel•la, poesia i teatre, sempre per encàrrec editorial. La revista Serra d’Or li va concedir, l’any 2000, el Premi de la Crítica per la traducció de Birthday Letters (Cartes d’aniversari) de Ted Hughes.Aquest llibre és un inventari de les traduccions que s’han fet en llengua catalana de l’obra dramàtica de William Shakespeare, especialment les traduccions dels segles XIX i XX, des que Artur Masriera publica la seva versió de Hamlet fins a l’aparició dels trenta-set volums de l’obra completa traduïts per Salvador Oliva. Al llibre s’analitzen aquestes traduccions aplicant-hi els mètodes més rellevants de la moderna traductologia, l’estilística, la retòrica, etc., unes disciplines que ajuden a avaluar els textos examinats. És obvi que el teatre de Shakespeare i tota la seva profunda saviesa s’han mantingut vius al llarg del temps. A diferència d’altres monuments literaris de la cultura occidental, les obres de Shakespeare no han deixat mai de representar-se, i tenen una repercussió mediàtica considerable. Ja sigui pel nom dels actors i la seva projecció social —ahir va ser Enric Borràs, avui podrien ser Enric Majó o Lluís Homar—, ja sigui pel muntatge agosarat o trencador que sovint se’ns proposa, el cas és que el teatre de Shakespeare és un fenomen de pervivència com més va més notable. Un dels secrets d’aquesta llarga vida damunt dels escenaris és, sens dubte, la traducció que cada època fa d’un text al país de recepció, i la requesta que té, en funció del model de llengua triat per a cada ocasió, entre el públic lector. Així, la recepció del bard anglès a Catalunya en la veu dels seus traductors més destacats és una manera de percebre la llengua i la cultura catalanes dels segles XIX i XX, i serveix també per entendre les pautes de comportament estètic d’una societat.Josep M. Fulquet (Barcelona, 1948) és doctor en filologia romànica i literatura comparada.
