Sota el títol de Silur, aquest llibre de poemes parla sobre el moviment, sempre a partir de la imatge d’aquest peix, que a l’antic Japó era culpabilitzat dels moviments sísmics i els seus desastres. L’obra està dividit en tres parts que corresponen a tres espais on és possible el moviment: aire, terra i aigua (aus migratòries, moviments sísmics —hipocentre i epicentre— i tsunami).«Moviment, viatge, desplaçament, és a dir, recerca: heus aquí el que batega a Silur a través d’una geologia que s’omple d’aus migratòries, moviments sísmics i tsunamis per a descriure un món que és, abans que res, un retrat en erupció del jo poètic. No en va el primer poema —i veritable pròleg— diu: «Va decidir/ que mai més no parlaria d’ella./ I va trobar el seu propi rostre/ reflectit en tots els llibres». En aquests versos hi ha la clau de lectura del poemari, a més d’una afirmació conceptual que es remunta, per exemple, a Donna Haraway i el coneixement situat: l’observació científica del món —aquí, geofísica— mai no pot deslligar-se del meu propi punt de vista, de qui soc i de qui mai no podré ser.» Del pròleg de Mireia CalafellSilur va guanyar el premi de poesia Narcís Lunes i Boloix 2018 convocat per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
