Uns relats curts ÚNICS en la literatura catalana, per la seva radicalitat formal i un univers que veu d'una imaginació sense equivalent. Al marge dels camins més concorreguts, Damià Bardera ha construït al llarg dels anys un univers literari propi i fascinant. Amb un llenguatge depurat, una notable economia de mitjans i personatges esquemàtics, ens fa creure que la literatura és un joc de nens. Un joc cruel i fosc, carregat dhumor negre, de violència ingènua, amb normes pròpies. Així, Bardera ha desafiat els cànons del gènere de la narrativa breu.
Sobre el teló, obre una via inexplorada que comunica el relat curt amb el teatre. Podríem dir que descobreix el «relat teatral»? Que inventa lesquetx teatral dimpossible representació? En el teatre buit de Bardera ressonen la rialla sardònica d'Agota Kristof i els silencis enigmàtics de Samuel Beckett.
«Des dalguns contes de Monzó que no havia llegit encatalà una voluntat, més decidida i sistemàtica encara, dedonar la volta a les convencions dels contes populars», Mercè Ibarz, Núvol
«Bardera ha anat bastint un món narratiu valuós,peculiar i fascinant», Manel Ollé, La Lectora
«Una de les veus més divertides, desinhibides i inquietantsde la nova literatura catalana», Jordi Nopca, Ara
ONA-REC
L'11 de maig de 1981 va morir el mític músic de reggae jamaicà Bob Marley. El jamaicà cantava dolçament emporrat lletres com 'I Shot the Sheriff', on reconeixia sense cap problema que sí, que havia disparat al sheriff, però insistia en aclarir que, de cap manera, havia disparat al seu ajudant.
Bé, la cançó de Marley es pot interpretar com una apologia a l'ús moderat de la pistola en la resolució dels conflictes veïnals. L'argumentació bé podria convertir-se en un dels 47 contes brevíssims com telegrames de Beckett, sarcàstics, d'un humor negre que tomba i que aplega Damià Bardera al molt recomanable 'S'obre el teló' (La Segona Perifèria).
