La retòrica de la llibertat, tan sovint lligada al ultranacionalisme i als crits amenaçadors a favor de la unitat, o simplement centrada en moments puntuals i èpics d’alliberament col·lectiu, pot arribar a encendre tant com a crear rebuig. Per a uns és la clau de la nostra autonomia, justícia i benestar; per a d’altres, la paraula llibertat ha perdut vigència i sentit. L’obsessió amb el concepte ens fa millors, i més lliures, o, en canvi, és el reflex d’un nihilisme galopant? A partir de material molt divers, des de teoria crítica fins a cultura popular passant per les intimitats i intercanvis de la nostra vida diària, Nelson en planteja les complexitats en quatre blocs separats —l’art, el sexe, les drogues i el clima— i analitza com pensem, experimentem o parlem de la llibertat segons les circumstàncies que ens envolten o les condicions del nostre dia. Per a Nelson, el fet de reflexionar públicament sobre temes tan candents com el llegat pertorbador de l’alliberament sexual, les paradoxes doloroses de l’addicció o la desesperació davant de la crisi climàtica és un exercici de llibertat, una manera de bastir fortalesa, coratge i companyonia entre les persones. Sobre la llibertat, que combina experiència pròpia i una sòlida base intel·lectual, és un llibre estimulant i necessari.
