Aquest Soc pas poeta, jo!, és un llibre que no havia pensat mai que l’escriuria. És la conseqüència d’un regal d’un d’aquests àngels de la guarda que els qui no som ni ateus ni agnòstics, sabem que existeixen, i confiem vida i destí a una mena d’atzar amb sentit, i lliurats sempre a aquesta feliç expressió jueva, que tenim per nord i guia:
Jahvè proveirà!
Viure amb fe no en justifica per res la bondat o la perversitat d’haver escrit amb voluntat poètica, conscient, tanmateix, d’aquest jo, tan explícit del títol:
Soc pas poeta, jo!
Els lectors tenen plena llibertat per dir-hi la seva. I els crítics, si és que en queda cap de desvagat, també. En tot cas puc dir que hi trobareu la part més personal, no goso dir-ne profunda, del meu jo. En temps de no-jo, no-sex i d’altres no-coses, em sembla que per a un lector amb curiositat i una certa benevolència, l’hi pot ser una lectura afirmativa, potser no del tot divertida, però diferent i atractiva.
