Sandra Fornaguera té trenta-nou anys, és una gran periodista, culta, aficionada a la música i als llibres, una dona feta a si mateixa, però està a punt de ser desnonada de casa seva. La seva vida aparentment perfecta s’està enfonsant. Un dia coneix l’Edmond a l’aeroport, un agregat militar de l’ambaixada francesa a Espanya que viatja per tot el món, un home seductor i sofisticat. La trobada és casual i la Sandra pensa que ja no veurà més aquell home meravellós. Però la història no ha fet més que començar i esclatarà en un cap de setmana únic a París amb un amor intens, apassionat i intermitent. Afortunadament, l’afecte i l’estimació que va rebre dels seus pares i la lleialtat dels amics que sempre han estat amb ella, la Paula, el seu marit Jaume i l’Oriol, li donaran les forces necessàries per enfrontar-se al seu destí i descobrir quin és l’autèntic amor de la seva vida.
«Ja no sento vertigen, encara que sigui a la vora d’un penya-segat.
La gosadia dóna pas a la tendresa.
Penso que no és casual que, abans de tancar definitivament aquesta etapa de la meva vida, el seny hagi arribat per quedar-se. Enrere queda l’embogiment del passat. Ara la comoditat és una nova felicitat que m’omple d’inquietud.»
