COM UNA OMBRA DE RESAra no ve d’un fil, no passis ànsia.T’has abismat en la claror espadadaque t’enfita l’esment que prensaquí, en la clariana dejunad’aquest silenci desanat,bua de llum que cerca el negre.Sures en la desgana que t’empara.L’ull, en aquest bri de veu desertada,encongit en l’engany del repussallde no ser quasi res, fil d’embastarmés llum a l’ombra que s’enredaal ramell de les coses que no hi són.Aquest resquill de veu t’ha de senyarels dies pelats a la cara,estones plomades de tu i tot,llenques de mi, fosca llescada,un enfony, sense claus a la paret.