En esclatar la Guerra d’Espanya, Ambrosi Carrion era un reconegut intel·lectual amb una dilatada trajectòria literària. Compromès amb la causa republicana, després de la desfeta del 1939 es va veure obligat a exiliar-se a París, on va defensar un ideari catalanista, republicà i d’esquerres en les col·laboracions a les revistes de la diàspora (Endavant, Vincle i Mai No Morirem) o des de les institucions que va presidir a la capital francesa (el Casal de Catalunya de París i la Federació d’Entitats Catalanes a l’Estranger). Va morir el 1973 a Cornellà de Conflent. A l’exili, Carrion va continuar l’activitat literària com a poeta i dramaturg, tot i que els seus títols només van arribar al públic en cercles reduïts. Aquest volum, amb peces teatrals que s’editen per primera vegada, aplega Els camins d’Antígona (1939), un drama d’ambientació burgesa que tracta d’un amor incestuós; Nit d’embruixament (1945), un clam contra la devastació del conflicte bèl·lic, i L’àngel negre (1959), una lectura del període republicà i de les conseqüències de la guerra i la revolució amb la defensa inequívoca de la legalitat republicana.
