La nostra mirada es nodreix sovint de l'aparent, de l'immediat, del quotidià, però l'art i la poesia afronten el repte del que transcendeix la realitat que ens envolta, del que n'és origen i destí, del misteri que ens interpel·la quan cerquem el sentit de l'existència o ens preguntem sobre els confins de l'univers. L'artista japonès Wataru em va plantejar les seves intuïcions sobre la configuració incipient d'un nou temps que obrís els nostres sentits i la nostra ment a una relació més íntima i conscient amb la naturalesa i a una actitud més fraternal i solidària entre els humans, des del reconeixement en la fragilitat i en els cicles efímers i incessants de la vida. Ens hi vam referir amb el mot japonès Tensho, que ens remet a la noció d'una nova era. En van sorgir 14 poemes breus, amb les pintures bellíssimes, màgiques i essencials de Màrius Brossa que s'hi han inspirat i un conjunt de ceràmiques de Wataru que hi dialoguen, ens trasbalsen i ens conviden a la reflexió. En aquesta conversa d'art visual i paraula s'hi han incorporat per enriquir-la decisivament els fotògrafs Joan Tomàs i Albert Carreras, amb un treball minuciós per transmetre en el seu gest precís de llum les obres de Màrius Brossa i de Wataru, i Lluna Llecha i Yoshiyuki Matsuoka, que han donat, amb una sensibilitat exquisida, veu en francès i japonès al conjunt dels poemes.
