El marc de les estètiques en ús resulta insuficient per a explicar el fenomen estètic. D?una banda, l?activitat artística cada dia és més desplaçada per plantejaments científics i tècnics que permeten d?analitzar o substituir allò que aquelles estètiques entenien com a irreductible ?intuïció creadora?. D?altra banda, quan el medi tècnic i urbà en què viu l?home, és obra pròpia i no pas de la natura, resulta lògic que l?estètica comenci d?ocupar-se del problema del context social humà. Aquesta Teoria de la sensibilitat ens mostra com l?art i l?estètica d?avantguarda intuïren aquesta transformació i ampliació del contingut dels problemes estètics del nostre temps, però pretenien, gairebé sempre, de resoldre?ls sense sortir del marc de les formes i formats de l?art tradicional. Rubert de Ventós estudia també els indicis d?una nova sensibilitat i un nou art real: una resposta als problemes que tenien plantejats l?art i l?estètica tradicionals, tot donant compte de com l?art renaixentista desemboca, culmina i mor ?naturalment? en l?art implicat. Però també era urgent de cercar les directrius que mouen la transformació actual de l?art i que ens han de permetre d?endevinar-ne el futur.
