«Estar al marge és ser formar part del tot, però fora del cos principal», escriu bell hooks. A partir de la seva trajectòria biogràfica en una comunitat negra al seu Kentucky natal, i més endavant com a estudiant i acadèmica negra en el moviment feminista, hooks ens ofereix una mirada particular, alhora des de dins i des de fora del nucli del domini capitalista, blanc i patriarcal.
La crítica teòrica de hooks és aguda i forta: a la teoria feminista li manca totalitat, li manca l'anàlisi general que podria abraçar una varietat d'experiències humanes, perquè les seves promotores més visibles, dones blanques burgeses, han imprès un fort biaix de classe i de «raça» a les prioritats i propostes del moviment feminista. El feminisme persegueix el final de l'opressió sexual en totes les formes, no només la igualtat de les dones amb els homes o la llibertat individual de les dones.
La seva proposta encara és més forta: el feminisme s'ha de convertir en un moviment polític de masses. Perquè així sigui possible, s'han de transformar la teoria i la pràctica. El moviment feminista ha d'interpel·lar la gran majoria de dones i també a la gran majoria d'homes. Perquè el feminisme sigui massiu i transformi la societat, ha de posar al centre els problemes dels immensos marges: la pobresa, el racisme, l'explotació laboral i la falta de mitjans públics i comunitaris.
