El Tirant lo Blanc és la més important de les novel·les escrites en llengua catalana i probablement la millor de la literatura europea del seu temps. L’obra de Joanot Martorell transcendeix els llibres de cavalleries medievals, per la mentalitat, per l’amplitud de mires, per l’humor, perquè no descriu gestes miraculoses en escenaris irreals i perquè les qualitats de l’heroi són ben humanes.
El Tirant és una novel·la de cavallers i de batalles, però també una història de seduccions i d’amors, amb episodis divertits, una sensualitat festiva i una ironia intel·ligent. El català que utilitzava Joanot Martorell al segle XV és un impediment per a molts lectors que avui volen gaudir del nostre clàssic. Per això l’escriptor i filòleg Màrius Serra ha dut a terme una actualització lingüística del text, magnífica, impecable, que no pretén suplantar la versió original, sinó convidar els lectors i lectores d’avui a la lectura plaent de la primera novel·la moderna.
Joanot Martorell va néixer al voltant del 1413 i va morir el 1465. Pertanyia a una família de la petita noblesa de Gandia lligada a la cort de Martí l’Humà. La seva vida va transcórrer entre viatges per Europa i lluites cavalleresques, testimoniades en nombroses lletres de batalla. Va escriure la novel·la Flor de cavalleria i el relat Guillem de Varoic. Els últims cinc anys de la seva vida els va dedicar a la redacció del Tirant lo Blanc. Potser encara no del tot acabada, la va empenyorar «per cent reals» a Martí Joan de Galba, que la va donar a la impremta vint-i-cinc anys després de la mort de Martorell.
