Aquest és un llarg poema en prosa sobre la pèrdua, sobre el dol(or). Després del llarg procés de malaltia de Lou, l'amiga de l'ànima -potser l'alter ego de Desautels-, la consciència de la desaparició infligeix en la poeta un sofriment a frec de l'indicible: és a dir, l'objecte i el subjecte mateix de l'escriptura poètica. En relació amb el personatge central del llibre de poemes, la poeta va escriure: "Lou. Una nova, petita veïna que esdevingué l'amiga de la infantesa, l'amiga essencial de tota una vida. Va ser per sempre la germana triada, fins que la mort se la va endur en pocs mesos a causa d'un càncer el 1998. Al juny anterior havíem creuat París juntes, errant pertot, corrent despreocupades, sense inhibicions, com si encara tinguéssim quinze anys"
