Els versos i les imatges d'aquest llibre, compost a partir d'un poble que podria ser qualsevol poble però no ho és, transporten al passat proper, essencial en el poeta, i a uns altres més antics, sentits com a propis. Estan constituïts per la presència d'un món que només existeix perquè es recorda, per la lentitud i la simplicitat de l'existència en uns altres dies, per la força d'uns topònims molt precisos, pel mite i la realitat de la guerra, de la retirada, dels camps de concentració, dels morts. És un univers que es recupera en unes fotografies, en uns objectes que perduren i semblen fora de context i sobretot a través de la memòria, passat viu en un present que substitueix unes formes de vida a una gran velocitat. La reflexió sobre l'absència i la perduració resulta inevitable: Tot comença amb el desig i acaba consumit pel temps.
