Com la marea, Rothko Taylor ha tornat al seu poble natal, Edgecliff , després de passar-se quinze anys tancadi a la presó. Potser hauria hagut de començar de zero en alguna altra banda, perquè aquí el passat l’assalta a cada cantonada: els joves que patinen i li recorden els anys d’adolescència; els bancs atrotinats de davant del mar on la seva mare, la Meg, escurava les llaunes de cervesa; la part benestant del poble on el seu pare, l’Ezra, va intentar sense èxit construir una família feliç. I el bloc on vivia la Dionne, la preciosa i extraordinària Dionne, l’única persona que se li va apropar i va saber veure qui era elli realment. En aquell moment, Rothko es va enfonsar sota la superfície, cap al caos, i va estar a punt de perdre’s del tot. Però va aconseguir sobreviure. I ara està decididi que les coses vagin de manera ben diferent. Una novel·la que fa créixer l’ànima, una història commovedora i punyent sobre el poder transformador de l’amor, sobre la família i la redempció, el desig i el desamor, la identitat pròpia i la comunitat. Sobre tot el que busquem quan ens amaguem, i el que trobem quan decidim deixar-nos veure.
