El Món i l’Existir no tenen cap explicació metafísica possible. Així, doncs, estem en la Ignorància Metafísica. O, el que és el mateix, vivim en la intempèrie metafísica. Aquest és el corol·lari final del Tractat de la Ignorància, una esmena a la totalitat del coneixement humà explicat fins avui: no sabem res de res. Estem en la ignorància absoluta. L’únic saber possible és que no sabem per què existim, què és existir, d’on venim, on anem. I tota persona que vulgui ignorar aquesta Ignorància, viu en un estat d’estultícia total i contínua, és a dir, en un estat d’Error Consciencial consistent a creure que sap. Tot humà, en néixer, és un aprenent de l’existir. I hi ha la possibilitat que un dia s’adoni de la seva llibertat estranya i de la seva responsabilitat total. Entre aquest néixer i aquesta possibilitat adulta de l’ésser, hi ha el viatge consciencial de l’ésser. Molts baixen a la primera parada. Alguns no surten de l’estació. Uns quants, pocs, viatgen tota la vida.
