El Tractatus de la mort de la poesia catalana és tal vegada el millor llibre de Jordi Valls (Barcelona, 1970, però de Santa Coloma de Gramenet) fins al moment. I la raó és que aconsegueix agrupar les dues maneres de fer que han caracteritzat la seva obra des del principi. De les mostres de realisme narratiu i líric a les proses que han caracteritzat l’últim tombant radical del poeta. Proses en què el sentit es trenca, es fragmenta i vola pels aires i cal buscar-lo a través de retalls, de seqüències líriques, d’envitricollaments complexos i genials. A cavall del realisme reflexiu i el formalisme i l’avantguarda però sense contradiccions i amb experimentació, recerca, obertura de mires, entre Espriu i Los Chichos, un cop més, i no des de la reverència arnada, sinó des de la renovació i l’obertura de nous camins. El Tractatus és un llibre fonamental en la trajectòria de Jordi Valls. Una fita i un cim, feta amb amor i tenacitat, i que cal situar en el conjunt d’una obra sòlida, però sobretot d’una obra que perdurarà, perquè Jordi Valls està construint una de les propostes més radicals i lluminoses de la nostra poesia actual.Jordi Valls (Barcelona, 1970). És poeta i assagista. En el camp de la poesia ha publicat nou llibres, D’on neixen les penombres (1995), Natura morta (1998), Oratori (2000), La mel d’Aristeu (2003), La mà de batre (2005), Violència gratuïta (2006), Última oda a Barcelona (2008) amb coautoria de Lluís Calvo, Felix orbe (2010), Ni un pam de net al tancat dels ànecs (2011), Mal (2013), L’illa misteriosa (2015), Guillem Tell (2016), Pollo (2019), Penumbras (2019), Pla 10 de l’espai exterior (2021). Ha guanyat els premis Martí Dot, Vila de Martorell, Senyoriu d’Ausiàs March, Gorgos, Grandalla, els Jocs Florals de Barcelona, el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, Premi Octubre de Poesia V. A. Estellés. Ha estat antologat a: 21 poetes del XXI (2001), Milenio. Ultimísima Poesía Española (1999), Dnevi poezije in vina (2008), Cançons de bressol (2011), Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo (2014), En el ombligo de la luna. Antología de poetas del mundo (2015), Mig segle de poesia catalana (2018), Xeixa. Fourteen catalan poets (2018), Llum a les golfes. Una antologia del haikú modern i contemporani català (2019). Ha estat traduït a l’anglès, al castellà, a l’eslovè, al portuguès, al romanès, a l’occità i a l’italià. En el camp de l’assaig ha participat en el «Monogràfic sobre Vicent Andrés Estellés» de la Revista Reduccions núm. 98/99 «L’única certesa. Primer simposi Màrius Sampere» (2008) i, íntegrament, en el «Retrat de Montserrat Abelló» (2010).
