Pierre Corneille (Rouen 1606-París 1684) va començar a escriure de ben jove. En aquella època, el panorama de l'escena francesa es reduïa a un seguit de tragèdies senequianes i de farses italianitzants de poca volada. Contemporani de Molière i de Racine, va escriure trenta-dues obres dramàtiques i és considerat el pare del teatre clàssic francès. Tot i que va posar els fonaments d'una dramatúrgia nacional, cap de les seves tragèdies no es basa en la història de França. Les tragèdies de Corneille solen tenir un rerefons polític i trasllueixen una concepció concreta del poder. I encara que aquests aspectes hagin canviat amb el pas del temps, la seva caracterització dels personatges com a prototipus perennes de la conducta humana sempre serà vigent. Durant més de tres-cents anys, la part més notable de la producció de Corneille ha estat traduïda a les principals llengües de cultura d'Europa i les seves obres s'han representat en escenaris de tot el món. En aquest volum antològic es recullen, segons l'ordre en què van ser escrites i representades, sis tragèdies de Pierre Corneille: El Cid, Horaci, Cinna, Polieucte, Rodoguna i Nicomedes.
