Trast és un llibre-poema en expansió: un trencadís verbal d’energia viva, fet de llenguatges tsunàmics i fluxos atòmics. Entre cos, festa i escriptura, Biel Mesquida hi celebra la paraula com a matèria incandescent, ritual i metaliterària. Un volum de 140 pàgines que el poeta defineix com a “dens” i “molt jo”. El títol, Trast, és una denúncia de l’estat actual de la seva terra: “És com si ja ens haguessin convertit en un trast. Ja no hi ha paisatge, ja no hi ha les veus del lloc, ja no hi ha cultura, ja no hi ha quasi humans. Tot està intoxicat, tot és pol·lució: la mar contaminada, el cel contaminat… l’illa ja és un trast”. No és, però, una distopia futura: “És un llibre del 2026 i pel lector del 2027, del 2028. La poesia ha d’irradiar, com si fer un poema fos fer que la lletra ja faci una condensació que s’hi posi molt allà dins i que allò comenci a irradiar com si fos una energia atòmica poètica”.
Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) és escriptor, biòleg, crític i lector. Va debutar amb L’adolescent de sal (1973, premi Prudenci Bertrana), va ser censurat dos anys per la dictadura franquista i està considerat un dels llibres més innovadors de la literatura catalana contemporània. Ha publicat El bell país on els homes desitgen els homes (1974), Excelsior o el temps escrit (1975, premi Ciutat de Barcelona i premi de la crítica de narrativa catalana), Puta-marès (ahí) (1978), Doi (1990), The blazing library (1994), Vertígens (1999, premi Ciutat de Palma), T’estim a tu (2001), Som l’altre (2003), Com passes d’ocell a l’aire (2004), Els detalls del món (2005, premi Nacional de Cultura), Llefre de tu (2012), Trèmolo (2015), Carpe momentum (2022), Encarnacions (LaBreu, 2022) i Passes per Palma (2023). El seu esperit crític i la seva llengua magnètica i intensa li han proporcionat reconeixements i guardons literaris. El 2005 va guanyar la Creu de Sant Jordi, i el 2021, el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. Dirigeix el Festival de Poesia de la Mediterrània de Palma.
